Ahir entre son i son començo a escoltar, de fons un só que em transporta a una pel·lícula, la de Bravehearth, el moment en que comencen a córrer cap a l'exèrcit contrari tot cridant com si els perseguís el mateix diable.
Doncs no era un mal son, bè depèn com es miri, era real, un munt de gent cridant pels carrers de la Seu, fent soroll, patejant contenidors, pitant amb els cotxes, tot això que feien aquells salvatges el dia de la batalla.
Car pensar que hi ha gent que dorm, hi ha gent que te fills petits i que com es estiu ja estem amb totes les finestres obertes, intento ser comprensiu amb la celebració, però no puc, mai he entés aquesta bojeria exagerada per la victória d'un equip de futbol, en aquest cas Espanya, i penso per a mi, tota aquesta gent que tant contenta està de ser espanyola usen la mateixa energia descomunal per reivindicar els drets que tant es queixen que no tenen...
Ai! que burro cridant així només poden ser salvatges, i es clar els salvatges no pensen........
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Estic amb tu. Molta gent, per inèrcia, no es para a pensar en allò realment important i segueix el ramat per aquella mena de satisfacció folla de ser com els altres. I si això vol dir emprenyar a molts d'altres que són a casa tranquils sense emprenyar a ningú, doncs no s'ho rumien gens ni mica: "que es es fotin, tu!", pensen.
Salut!
Estic totlament d'acord amb el que diu en David Gálvez.
Per cert, et dono la benvinguda a Blocaires del Pirineu i aprofito per comentar-te, que no estaria malament que en fesis menció, poder afegint el logo, o un enllaç a la pàgina de Blocaires.
Publica un comentari a l'entrada